
L'enquesta sobre ocupació en càmpings (fins al 1998 anomenada enquesta sobre el moviment de viatgers en acampaments) és una de les fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. Proporciona informació sobre l'oferta i la demanda dels serveis dels allotjaments.
La investigació es fa a tots els càmpings inscrits com a tals en el corresponent registre del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.
S'entén per càmpings aquells espais de terreny degudament delimitats, dotats i acondicionats, destinats a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer viure a l'aire lliure durant temps limitat amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència, albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables.
Els càmpings es classifiquen, d'acord amb les seves instal·lacions i serveis, en les següents categories: luxe, primera, segona i tercera.
S'anomena viatger a tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix càmping. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.
El grau d'ocupació per parcel·les és la relació, en percentatge, entre el total de parcel·les ocupades en el període i les disponibles en el càmping en el mateix període, multiplicades pels dies del mes de referència.
Des de l'any 2003 la Generalitat va establir una divisió geoturística en deu marques:
Anteriorment, Terres de l'Ebre estava inclosa en la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus-Prepirineus.