Economia > Conjuntura > Informes > PCI

Indicadors de posició competitiva en el sector industrial. 4t trimestre del 2007 MC

07.05.2008

1. Comentari

La competitivitat en preus de les manufactures catalanes respecte del conjunt dels països industrialitzats ha empitjorat 1,5 punts percentuals el quart trimestre del 2007 si la comparem amb el mateix període de l'any anterior. Aquest resultat és la meitat del que ha estat en el conjunt d'Espanya (on la pèrdua ha sigut de 3 punts). L'evolució dels tipus de canvi nominals, derivada de la tendència a l'apreciació de l'euro, n'és el factor explicatiu, a causa de l'evolució favorable dels preus relatius. Aquesta evolució s'ha reflectit en l'índex de competitivitat revelada (que mesura l'evolució de la quota de mercat de les exportacions catalanes en els mercats més representatius), que ha experimentat un empitjorament d'1,8 punts.

Competitivitat exterior en preus

Les dades corresponents al quart trimestre del 2007 mostren com la competitivitat de les mercaderies catalanes respecte del conjunt dels països industrialitzats ha empitjorat en 1,5 punts percentuals, que ha assolit el nivell de 104,0 respecte del 102,5 del mateix període de l'any anterior. L'anàlisi dels components de l'indicador permet destacar la importància del component dels tipus de canvi nominals en l'evolució de la competitivitat catalana respecte del conjunt dels països industrialitzats, derivat de la tendència a l'apreciació de l'euro. Així, el component nominal ha augmentat 2,0 punts percentuals el quart trimestre del 2007 en relació amb el mateix període de l'anterior, increment que contraresta la millora enregistrada pels preus industrials relatius (que decreixen 0,5 punts).

Per àrees geogràfiques, l'evolució de l'indicador de competitivitat en preus reflecteix la desfavorable evolució competitiva de Catalunya en relació amb els nous països industrialitzats asiàtics (respecte dels quals, l'índex augmenta 6,5 punts percentuals respecte el mateix període de l'any anterior) i del conjunt dels països desenvolupats (on l'increment és d'1,3 punts percentuals en termes interanuals). En relació amb els factors explicatius d'aquesta evolució, cal destacar l'impacte dels tipus de canvi nominals, que es fa especialment palès en el cas dels nous països industrialitzats asiàtics, on la depreciació de les monedes d'aquesta àrea es va traduir en un augment del component nominal de 7,4 punts percentuals. Així, per exemple, el dòlar de Hong-Kong es va depreciar un 12,3% interanual el quart trimestre del 2007, el won sudcoreà ho va fer un 10,4% i el iuan xinès un 6,2%. D'altra banda, la depreciació d'algunes de les principals divises dels mercats financers durant aquests mesos, com el dòlar americà (del 12,3%), el ien japonès (del 7,9%) i el franc suís (4,2%) estarien darrere l'augment d'1,7 punts percentuals al component nominal si es comparen amb les dels països desenvolupats. Una cosa semblant passa en el cas dels mercats europeus, on l'alça en la cotització de l'euro ha compensat els guanys en termes de competitivitat derivats de la millora relativa (de 0,5 punts percentuals en termes interanuals) en els preus industrials respecte dels socis de la UE- 27. Precisament als mercats de la UEM, on no hi ha l'efecte del tipus de canvi nominal, el resultat ha estat d'una suau millora de la competitivitat en preus (de 0,3 punts).

Posició competitiva revelada

L'evolució de la competitivitat en preus sembla reflectir-se en les quotes de mercat dels productes industrials catalans als mercats internacionals, com es pot apreciar a l'índex de posició competitiva revelada, el qual recull l'evolució de les quotes de mercat. Així, i amb referència als principals mercats amb els quals Catalunya enregistra fluxos comercials, l'índex de la quota de mercat ha disminuït en 1,8 punts percentuals en termes interanuals com a conseqüència de la pèrdua de competitivitat en preus assenyalada anteriorment. Aquest resultat reflecteix l'impacte dels preus i d'altres factors diferents en la determinació dels fluxos comercials, caracteritzats per un considerable augment de les importacions el quart trimestre del 2007 (del 16,1% interanual), superior al dinamisme mostrat per les exportacions catalanes als principals mercats dels països industrialitzats (que creixen el 14,3% interanual).

Convé tenir present que la caiguda en l'índex de posició competitiva revelada respecte del conjunt dels països industrialitzats es deu en gran part per la reducció en la quota de mercat de les manufactures catalanes en relació amb els principals mercats de la Unió Monetària (de 2,3 punts percentuals), principal mercat de les exportacions catalanes. D'entre aquests destaquen les importants caigudes de l'índex de les manufactures catalanes en països com Àustria (de 19,5 punts percentuals en termes interanuals), Grècia (d'11,6 punts), Portugal (de 4,7 punts) i Alemanya (de 3,1 punts). Mentre en el cas austríac la pèrdua de quota de mercat es deu principalment a la reducció de les exportacions manufactureres catalanes (del 2,4% interanual), en els altres casos el decreixement d'aquesta variable és degut al major dinamisme de les importacions totals del país respecte de les exportacions catalanes. D'aquesta manera, les importacions gregues van augmentar un 21,7% mentre que les exportacions de manufactures catalanes a aquest país van fer-ho en un 12,0%. De la mateixa manera, a Portugal i a Alemanya les importacions van augmentar també de forma considerable (el 17,7% i el 12,2%, respectivament), mentre que les exportacions manufactureres de Catalunya ho van fer a unes taxes també importants però més moderades (12,3% i 7,3%).

En contraposició amb els resultats anteriors, les exportacions manufactureres catalanes van augmentar lleument (en 0,1 punts percentuals) la seva quota de mercat als països europeus no inclosos a la UEM en comparació amb els nivells del mateix període de l'any anterior. Així, per exemple, el quart trimestre del 2007 té lloc una important caiguda de l'índex de les quotes de mercat amb Rússia i Suïssa, que es veu compensada pel fort increment experimentat respecte de Dinamarca, Suècia, República Txeca i Polònia. Pel que fa als dos primers, la reducció de les quotes per a Catalunya és donada principalment pel menor dinamisme de les exportacions catalanes (que creixen un 18,2% en el cas rus i un 4,0% en el cas suís) respecte de les importacions totals russes i suïsses (que creixen el 33,9% i l'11,7%, respectivament), en part com a conseqüència de l'encariment de l'euro el quart trimestre del 2007 (superior al 4% interanual en ambdós casos). Contràriament, en els altres casos, l'augment de la quota de mercat de les manufactures catalanes es deu al fort dinamisme de les exportacions (que creixen per sobre del 30% en tots ells, on destaca l'increment del 53% en el cas de Dinamarca) en relació amb les importacions totals d'aquests països que, tot i créixer de manera significativa, ho fan per sota de les exportacions catalanes. D'altra banda, cal destacar que l'índex de posició competitiva revelada millora en el cas del Regne Unit (en 0,5 punts percentuals), un dels principals mercats d'exportació de les manufactures catalanes pel que fa a la UE-27, malgrat l'encariment del 5,3% de l'euro respecte de la divisa britànica.

Finalment, pel que fa als principals mercats de la resta del món, cal assenyalar la pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes als mercats japonès i mexicà, derivada de l'encariment de l'euro comparat amb les seves monedes (del 7,9% interanual el quart trimestre del 2007 en el cas de la moneda nipona), i que es tradueix en reduccions de l'índex de 32,1 i 21,1 punts percentuals en termes interanuals, respectivament. Contràriament, l'encariment de l'euro el mateix trimestre respecte del won sudcoreà i del iuan xinès (del 10,4% i del 6,2%, respectivament) s'han acompanyat d'augments de les quotes de mercat catalanes a aquests països (de 19,5 i 1,5 punts percentuals en termes interanuals, respectivament). Igualment, s'enregistra un considerable augment de l'índex de la quota de mercat en relació amb l'Índia el quart trimestre del 2007 (de 22,0 punts percentuals interanuals), on el principal determinant d'aquest resultat és el notable creixement de les exportacions manufactureres catalanes a aquest país (del 48,8% interanual). Contràriament, la quota de mercat de les exportacions catalanes respecte dels EUA ha caigut un 8,0% interanual el quart trimestre del 2007, en gran part com a conseqüència del fort encariment de l'euro respecte de la divisa nord- americana (del 12,3% interanual).

Vegeu també

2. Taules

Índex de competitivitat en preus de la indústria per àmbits del Banc d'Espanya Catalunya. Preus industrials. 4t trimestre del 2007.
Unitats: Base 1999 I trim. = 100.
Font: Idescat i Departament d'Economia i Finances, a partir de dades de l'FMI, Nacions Unides i l'OCDE.
Notes:
Un augment de l'índex denota pèrdua de competitivitat.
.. Informació no procedent
Vegeu en la nota metodològica quins països formen els diferents àmbits.
Trimestre actual Trimestre anterior Mateix trimestre any anterior
Països industrialitzats 104,0 103,6 102,5
Component preus 100,3 100,9 100,8
Component nominal 103,7 102,7 101,7
Eurozona 100,4 101,1 100,7
Component preus 100,4 101,1 100,7
Component nominal .. .. ..
Unió Europea - 27 100,1 100,4 100,1
Component preus 99,9 100,6 100,4
Component nominal 100,2 99,8 99,7
Països desenvolupats 104,4 104,2 103,1
Component preus 101,3 101,9 101,6
Component nominal 103,1 102,3 101,4
Nous països industrialitzats d'Àsia 112,5 108,6 106,0
Component preus 97,1 97,2 97,7
Component nominal 115,9 111,8 108,5
Índex de competitivitat en preus de la indústria per àmbits del Banc d'Espanya Espanya. Preus industrials. 4t trimestre del 2007.
Unitats: Base 1999 I trim. = 100.
Font: Banc d'Espanya
Notes:
Mitjanes trimestrals calculades per l'Idescat a partir de les dades mensuals del Banc d'Espanya.
Un augment de l'índex denota pèrdua de competitivitat.
.. Informació no procedent
Vegeu en la nota metodològica quins països formen els diferents àmbits.
Trimestre actual Trimestre anterior Mateix trimestre any anterior
Països industrialitzats 111,5 109,9 108,5
Component preus 107,1 106,7 106,4
Component nominal 104,1 103,0 101,9
Eurozona 106,8 106,3 105,9
Component preus 106,8 106,3 105,9
Component nominal .. .. ..
Unió Europea - 27 106,6 105,7 105,3
Component preus 106,3 105,9 105,5
Component nominal 100,3 99,9 99,8
Països desenvolupats 111,0 109,5 108,3
Component preus 107,6 107,1 106,8
Component nominal 103,1 102,2 101,4
Nous països industrialitzats d'Àsia 117,9 113,8 110,6
Component preus 101,9 102,0 102,0
Component nominal 115,7 111,6 108,5
Índex de competitivitat en preus de la indústria per principals mercats Catalunya. Preus industrials. 4t trimestre del 2007.
Unitats: Base 1999 I trim. = 100.
Font: Idescat i Departament d'Economia i Finances, a partir de dades de l'FMI, Nacions Unides i l'OCDE.
Notes:
Un augment de l'índex denota pèrdua de competitivitat.
.. Informació no procedent
Trimestre actual Trimestre anterior Mateix trimestre any anterior
Total principals mercats 102,9 102,6 101,6
Component preus 98,2 98,7 98,5
Component nominal 104,9 104,0 103,1
Principals mercats Unió Monetària 100,3 101,0 100,6
Component preus 100,3 101,0 100,6
Component nominal .. .. ..
Principals mercats resta Europa 99,1 97,8 97,3
Component preus 90,6 91,1 91,6
Component nominal 109,4 107,3 106,3
Principals mercats resta món 121,0 116,8 111,8
Component preus 99,7 99,7 99,9
Component nominal 121,4 117,1 111,9
Índex de posició competitiva revelada de la indústria dels principals mercats Catalunya. 4t trimestre del 2007.
Unitats: Base 1999 I trim. = 100.
Font: Idescat i Departament d'Economia i Finances, a partir de dades de l'OCDE i de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.
Notes:
Un augment de l'índex denota millora de competitivitat.
(*) L'indicador s'ha calculat amb les exportacions i les importacions totals.
Trimestre actual Trimestre anterior Mateix trimestre any anterior
Total principals mercats 102,9 99,4 104,7
Principals mercats Unió Monetària 98,4 95,5 100,7
Alemanya 67,9 69,7 71,0
Àustria 87,4 81,8 106,9
Bèlgica 93,0 83,4 93,7
França 123,1 119,1 124,8
Grècia 133,4 114,0 145,0
Irlanda 85,7 73,9 85,5
Itàlia 99,4 92,5 99,2
P. Baixos 120,1 105,6 121,9
Portugal 98,2 107,1 102,9
Principals mercats resta Europa 127,6 121,2 127,5
Dinamarca 256,9 166,1 200,4
Polònia 85,0 88,8 76,9
Regne Unit 134,6 130,2 134,1
República Txeca 139,3 107,0 130,0
Rússia (*) 131,2 152,5 148,6
Suècia 76,5 70,3 65,9
Suïssa 191,6 184,3 205,7
Turquia 81,1 85,4 90,2
Principals mercats resta món 90,5 88,3 93,3
Austràlia 328,4 250,4 224,8
Brasil (*) 60,8 56,0 53,7
Canadà 81,9 81,4 90,6
Estats Units 84,7 85,5 92,7
Índia (*) 135,6 120,2 113,6
Japó 90,9 98,0 123,0
República de Corea 92,3 81,8 72,8
Mèxic (*) 116,1 126,9 137,2
Xina (*) 51,3 54,3 49,8

3. Gràfics

Índex de competitivitat en preus de la indístria. Països industrialitzats

Catalunya i Espanya. 4t trimestre del 2007

Gràfic 1

Índex de competitivitat en preus de la indústria. Països industrialitzats

Per components. Catalunya. 4t trimestre del 2007

Gràfic 2

Índex de competitivitat en preus de la indústria per principals mercats

Catalunya. 4t trimestre del 2007

Gràfic 3

Índex de posició competitiva revelada de la indústria per principals mercats

Catalunya. 4t trimestre del 2007

Gràfic 4