Economia > Conjuntura > Informes > PCI > Metodologia

Indicadors de posició competitiva en el sector industrial. Metodologia T

L'informe inclou dos tipus d'indicadors de posició competitiva dels productes industrials de Catalunya respecte a tercers països: una mesura de competitivitat en preus i una mesura de competitivitat revelada.

L'índex de competitivitat en preus es defineix com el producte de dos índexs, un associat específicament als preus (component de preus) i un altre associat a la taxa de canvi de l'euro (component nominal).

L'índex del component de preus és el quocient entre l'índex de preus industrials (IPRI) de les manufactures a Catalunya (secció D de la CCAE-93) i una mitjana geomètrica ponderada dels preus industrials dels països inclosos en cadascun dels àmbits i mercats que es consideren. El període de referència és la mitjana del primer trimestre de 1999.

L'índex del component nominal és la mitjana geomètrica ponderada de les taxes de canvi al comptat de l'euro amb les monedes de cadascun dels àmbits i mercats que es consideren. Com en el cas anterior, el període de referència és la mitjana del primer trimestre de 1999.

La ponderació de cada moneda i preu s'ha calculat usant els fluxos mitjans de comerç de manufactures els anys 1999 al 2001, definides pels productes inclosos en les seccions 5 a 8 de la Classificació Uniforme per al Comerç Internacional (CUCI-Rev.3). El mètode de càlcul de les ponderacions consta de tres etapes: doble ponderació de les exportacions per tal de recollir l'efecte de tercers mercats, ponderació bilateral per a les importacions i, finalment, elaboració d'una ponderació sintètica per a cada país.

Ateses aquestes definicions, un augment de l'índex de posició competitiva en preus denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes en relació amb les dels països i mercats competidors. Es produeix un augment de l'índex sempre que l'euro s'aprecia globalment i/o els preus relatius augmenten més (disminueixen menys) a Catalunya que a la resta del món. Cal destacar que aquesta mesura de competitivitat no recull cap altre factor de competitivitat distint del preu, en particular aquells que modifiquen la qualitat de les manufactures.

Els països inclosos en cadascun dels àmbits són els següents:

  • Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal.
  • UE27: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia, Xipre.
  • Països desenvolupats: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canada Dinamarca, Eslovènia, Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Japó, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa.
  • Nous països industrialitzats d'Àsia: Filipines, Hong-Kong, Índia, Indonèsia, Malàisia, Rep. de Corea, Singapur, Tailàndia, Taiwan, Xina.
  • Països industrialitzats: tots els anteriors.

Quant a l'indicador de posició competitiva revelada, es defineix com la quota de mercat de les exportacions catalanes de manufactures en cadascun dels països considerats en els principals mercats, indexades en el primer trimestre de l'any 1999. Novament, són manufactures els productes inclosos en les seccions 5 a 8 de CUCI-Rev.3. Els països considerats principals mercats de Catalunya són els especificats a la darrera taula. En els cinc països on no ha estat possible disposar de l'agregat de manufactures (Brasil, Índia, Mèxic, Rússia i Xina) s'usen les exportacions i les importacions totals.

Inversament al que succeeix amb l'indicador de posició competitiva en preus, un augment de l'indicador de posició competitiva revelada s'ha d'interpretar com una millora de competitivitat. En el cas d'un país concret, l'indicador augmenta sempre que les vendes de manufactures catalanes a aquest país creixen més que les importacions de manufactures del país o, sempre que es produeixi una reducció de les exportacions de manufactures catalanes inferior a la reducció de les importacions de manufactures d'aquest país.

L'indicador de posició competitiva revelada es complementa amb els corresponents indicadors de posició competitiva en preus.

Més informació

  • Bravo, S.; Gordo, E. (2005). "El análisis de la competitividad". A: El análisis de la economía española (pàg. 489-518). Madrid: Alianza Editorial (Servicio de Estudios) / Banco de España
  • Buldorini, L.; Makrydakis, S.; Thimann C. (2002). "The effective exchange rates of the euro". A: Occasional paper series (febrer, núm. 2). European Central Bank
  • Costa, A.; Gomà, C.; López, X. "Indicadors de posició competitiva del turisme a Catalunya". A: Nota d'Economia (1r quadrimestre del 2006, núm. 83-84, pàg. 167-189). Barcelona: Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Fonts

  • Idescat
  • Departament d'Economia i Finances
  • Banc d'Espanya