Sovint ens preguntem com és que hem estat seleccionats per respondre una enquesta i no ho han estat altres persones del barri o la ciutat, persones conegudes o que són família nostra. Això és degut al fet que bona part de les estadístiques oficials es fan a partir de mostres, és a dir, mitjançant una selecció de persones triades a l'atzar, de tal manera que sigui representativa del total de la població que es vol estudiar. En aquest sentit, s'acostuma a seleccionar persones segons el sexe, l'edat, el lloc de residència o dades similars.
Per seleccionar les persones que han de formar part d'una mostra, els organismes que fan estadístiques oficials a Catalunya poden utilitzar el Registre de Població de Catalunya, que és un registre administratiu on figuren les dades actualitzades de caràcter obligatori dels veïns inscrits en els padrons municipals d'habitants de tots els ajuntaments de Catalunya, i que està custodiat per l'Idescat i regulat per la Llei d'estadística de Catalunya.
En el cas d'enquestes telefòniques, els números de telèfon s'obtenen de directoris telefònics d'utilització pública.
La majoria d'enquestes dirigides a empreses són enquestes basades en mostres. Això significa que només se seleccionen determinades empreses, dins de cada àmbit territorial o sectorial. En conjunt, les empreses que formen part de la mostra representen la totalitat del sector o de l'activitat econòmica que es pretén analitzar. Normalment, la selecció aleatòria de les empreses que han de formar part d'una mostra es fa a partir d'un directori i de tal manera que representin al màxim altres empreses de característiques similars amb relació, per exemple, al tipus d'activitat o el nombre d'empleats. Algunes empreses han de ser incloses sempre a la mostra perquè contribueixen substantivament a la branca d'activitat o al territori del qual formen part, sense la informació de les quals no és possible obtenir dades fiables. Un petit nombre de les enquestes a empreses són de tipus censal, és a dir, que inclouen totes les empreses d'una grandària o activitat significativa que pertanyen al mateix àmbit. D'altra banda, s'utilitza un cens de totes les empreses quan l'àmbit d'anàlisi inclou poques empreses o empreses molt diferents entre si. En aquests casos, una mostra no reflectiria acuradament la totalitat de l'àmbit estudiat.
Atès el caràcter d'interès públic, fixat pel Parlament de Catalunya, de totes les estadístiques integrades en el Pla estadístic de Catalunya i en els seus programes anuals d'actuació estadística, la col·laboració de la població i de les empreses en la resposta dels qüestionaris és legalment obligatòria, amb la finalitat d'assegurar una quota adequada de respostes i, conseqüentment, uns resultats estadístics fiables (capítol V de la Llei d'estadística de Catalunya).
Per mitjà de la Llei d'estadística de Catalunya i la Llei del pla estadístic de Catalunya, el Parlament de Catalunya encarrega a l'Idescat, com a òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya, l'elaboració de bona part d'aquesta informació, així com la planificació, programació i coordinació de la producció estadística de la resta d'organismes participants en el Sistema estadístic de Catalunya (capítol II de la Llei d'estadística de Catalunya).
La Llei d'estadística de Catalunya protegeix la informació subministrada pels enquestats amb motiu d'una activitat estadística oficial, ja siguin la població, les empreses o les institucions. En concret, el secret estadístic (capítol IV de la Llei d'estadística de Catalunya) empara les dades individualitzades recollides en els qüestionaris, les quals no poden fer-se públiques ni tampoc es poden comunicar a cap persona o entitat, ni tan sols a les administracions públiques, llevat de les que també estiguin vinculades per l'obligació del secret estadístic.
D'altra banda, tot el personal de l'Idescat i d'altres organismes que participen en una estadística oficial a Catalunya fan una declaració solemne de preservació del secret estadístic i s'enfronten a penes severes en cas de violentar-lo.
Igualment, l'obligació de preservar el secret estadístic s'estén en la publicació de resultats de manera que tant l'Idescat com la resta d'organismes del Sistema estadístic de Catalunya tenen especial cura a evitar que es puguin deduir dades de caràcter individual de la informació publicada.
Pel que fa a la confidencialitat en el tractament de les dades individuals sotmeses a secret estadístic, una xarxa de sistemes de seguretat físics, lògics i procedimentals, que adopta el Document de seguretat de l'Idescat, protegeix la informació individualitzada respecte dels accessos no autoritzats. En el cas de l'Idescat, la informació de caràcter confidencial s'emmagatzema i es processa exclusivament a través de les xarxes internes sense connexió amb l'exterior, de manera que s'impedeix qualsevol accés que prèviament no hagi estat autoritzat.
L'Idescat i la resta d'organismes del Sistema estadístic de Catalunya intenten trobar l'equilibri entre la càrrega que representen per a l'informant les diferents enquestes i la necessitat d'obtenir dades detallades per part de la població i de les empreses. En aquest sentit, l'Idescat ha establert acords estables de col·laboració amb l'INE per tal de fer actuacions conjuntes amb la finalitat d'evitar la duplicitat d'estadístiques i de reduir significativament el nombre de qüestionaris dirigits a la població o a les empreses. Aquest és el cas d'estadístiques tan significatives com l'Enquesta industrial d'empreses, el Cens agrari, estadístiques de mercat de treball i les estadístiques d'estructura de la població.
Sempre que es pugui, els organismes productors d'estadística oficial aprofiten dades ja subministrades per part de la població i de les empreses a l'Administració pública, amb motiu de les seves relacions juridicoadministratives. Aquest és el cas, per exemple, d'un nombrós conjunt d'estadístiques sanitàries, una bona part de les estadístiques de l'ensenyament o les estadístiques del parc de vehicles. En aquest sentit, aproximadament un 60% de les estadístiques que integren un Programa anual d'actuació estadística tenen com a font dades d'origen administratiu.
No obstant això, aquests registres administratius no contenen tota la informació que requereix la Generalitat de Catalunya, els agents econòmics i socials o diferents usuaris d'estadística, per la qual cosa sovint es fa necessària l'execució d'enquestes específiques que la complementin o l'actualitzin.
La difusió dels resultats estadístics és una tasca descentralitzada, és a dir, cada organisme responsable del disseny i elaboració d'una estadística oficial acostuma a ser també l'organisme difusor. No obstant això, la pàgina web de l'Idescat és un vehicle idoni per conèixer els resultats de l'estadística oficial catalana, on s'ofereix molta riquesa d'informació tant pel que fa a estadístiques produïdes pel mateix Institut, com d'altres estadístiques dutes a terme pels diferents organismes que participen en el Pla estadístic de Catalunya.
Per a més informació consulteu la guia de web.
Les activitats incloses en els programes anuals d'actuació estadística que impliquen la col·laboració obligatòria de la població i de les empreses, a través d'enquestes oficials en les quals intervé l'Idescat, poden consultar-se en el Programa anual d'actuació estadística vigent.
Sovint ens preguntem com és que hem estat seleccionats per respondre a una enquesta i no ho han estat altres persones del barri o la ciutat, persones conegudes o que són família nostra. Això és degut al fet que bona part de les estadístiques oficials es fan a partir de mostres, és a dir, mitjançant una selecció de persones triades a l'atzar, de tal manera que sigui representativa del total de la població que es vol estudiar. En aquest sentit, s'acostuma a seleccionar persones segons el sexe, l'edat, el lloc de residència o dades similars.
Per seleccionar les persones que han de formar part d'una mostra, els organismes que fan estadístiques oficials a Catalunya poden utilitzar el Registre de Població de Catalunya, que és un registre administratiu on figuren les dades actualitzades de caràcter obligatori dels veïns inscrits en els padrons municipals d'habitants de tots els ajuntaments de Catalunya, i que està custodiat per l'Idescat i regulat per la Llei d'estadística de Catalunya.
En el cas d'enquestes telefòniques, els números de telèfon s'obtenen de directoris telefònics d'utilització pública.
La resposta dels ciutadans a les demandes d'informació per a estudis d'opinió de la Generalitat és sempre voluntària.
D'altra banda, els agents encarregats de recollir informació d'aquests estudis, en el moment de llegir als ciutadans la preceptiva declaració explicativa, els han de manifestar que tenen dret a no respondre cap de les preguntes, com també a respondre-les totes o només unes quantes.
El Decret 1/2005, d'11 de gener, pel qual es regula l'elaboració i la publicitat dels estudis d'opinió de la Generalitat, protegeix la informació subministrada pels enquestats, que és sempre voluntària.
Els agents encarregats de recollir informació per a estudis d'opinió de la Generalitat han de llegir una declaració per explicar a les persones enquestades que les informacions que es demanen són per elaborar un estudi d'opinió oficial i que l'Administració i els funcionaris que utilitzin aquesta informació estan obligats per llei a garantir l'anonimat i a no divulgar de cap manera les respostes individuals i a no utilitzar-les per a cap altra finalitat que no sigui l'elaboració d'un estudi d'opinió de la Generalitat.
La confidencialitat en el tractament de la informació obtinguda està garantida per una xarxa de sistemes de seguretat físics, lògics i procedimentals, que adopta el Document de seguretat de l'Idescat, que protegeix la informació individualitzada respecte dels accessos no autoritzats. En el cas de l'Idescat, la informació de caràcter confidencial s'emmagatzema i es processa exclusivament a través de les xarxes internes sense connexió amb l'exterior, de manera que s'impedeix qualsevol accés que prèviament no hagi estat autoritzat.
Cada estudi d'opinió de la Generalitat se sintetitza amb una fitxa descriptiva que recull la denominació de l'enquesta, l'organisme que n'és responsable, a més dels organismes que eventualment hi col·laborin, la fórmula de recollida d'informació, les principals preguntes del qüestionari, la data prevista per a la recollida d'informació, les referències legals i els telèfons de contacte per atendre qualsevol aclariment o dubte.
Com es pot accedir als resultats publicats?
