3. Estadístiques de població i territori

L'Àrea de Població i Territori és responsable de la producció d'estadística demogràfica i de territori a l'Idescat. L'objectiu és obtenir una estadística de base territorial amb la màxima qualitat i exhaustivitat que proporcioni la informació sobre les variables bàsiques de la població resident a Catalunya, pel que fa a la seva estructura, creixement i distribució en el territori.

Les fonts sobre l'estructura de la població són les Estimacions de població, les Projeccions de població, el Padró municipal d'habitants i el Cens de població i habitatges. Aquesta darrera font també informa sobre les llars, les famílies i els habitatges amb periodicitat decennal, mentre que l'Enquesta contínua de llars proporciona aquest tipus d'informació anualment, si bé amb una desagregació territorial molt més limitada.

L'estadística demogràfica inclou la informació sobre els fluxos de creixement de la població: el moviment natural (naixements, defuncions i matrimonis) i el moviment migratori, que s'obté a partir de l'Estadística de variacions residencials. L'Estadística de matrimonis es completa amb informació sobre separacions, nul·litats i divorcis i, en relació amb el fet migratori, s'ofereix informació complementària sobre estrangeria (permisos de residència, naturalitzacions i adquisicions de nacionalitat).

La producció estadística de l'Àrea de Població i Territori també inclou les estadístiques de la mobilitat obligada dels estudiants, que es basen en l'explotació dels registres de matrícula dels estudiants universitaris i no universitaris, i les Estimacions de població estacional, que mesuren les càrregues de població que suporten els municipis i que inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps.

Un dels principals reptes de les estadístiques que elabora l'Àrea de Població i Territori és que donin resposta a les demandes d'informació que genera el canvi demogràfic i, molt especialment, a les desigualtats associades a l'edat i el gènere. Amb aquesta finalitat s'ofereixen estadístiques de síntesi (com la Taula de vida, els Indicadors demogràfics i de territori i l'Índex d'igualtat de gènere), que són eines que faciliten l'anàlisi de la situació actual de la població catalana.

• L'any 2019 s'ha treballat en l'ampliació de l'abast temporal, territorial i conceptual de les estadístiques de població i territori i en la seva millora metodològica. S'ha incorporat informació sobre la relació amb l'activitat econòmica de la població a les Sèries històriques, basada en els censos demogràfics dels segles XIX i XX.
• Els resultats de l'Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudis no universitaris i de l'Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudis universitaris es presenten arrodonits a valors múltiples de 5, d'acord amb els criteris de protecció del secret estadístic. Aquest canvi s'aplica al curs actual i als cursos anteriors, de manera que tota la sèrie és homogènia.
• S'han publicat els resultats de la cinquena edició de les Projeccions de població (base 2018), que inclou algunes novetats respecte de l'edició anterior: l'horitzó temporal de Catalunya s'ha ampliat fins al 2061 i el dels resultats territorials s'ha establert en el 2038. També s'ha augmentat el nivell de desagregació per edat, que ara arriba fins als 105 i més anys. La difusió s'ha completat amb una publicació de la metodologia i els principals resultats (PDF). Els resultats s'han presentat en roda de premsa al Departament de la Vice-presidència i d'Economia i Hisenda. La publicació d'aquesta estadística ha generat diverses presentacions: a l'Idescat, al Departament d'Educació, a l'Institut Català de les Dones i a la Diputació de Barcelona, pel 25è aniversari de la Xarxa d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local.

En la nova producció iniciada l'any 2019 destaquen les Projeccions de població municipals (base 2018), de les quals s'han dut a terme els treballs metodològics, s'han establert les hipòtesis i s'han calculat les poblacions projectades per a tots els municipis de Catalunya en el període 2018–2033. El 2019 s'han donat per tancats els treballs de producció i anàlisi, i els resultats es publicaran a principis de 2020.

L'any 2019 s'ha completat el càlcul dels 31 indicadors de desigualtat entre homes i dones, agrupats en sis dimensions (treball, diners, coneixement, ús del temps, poder i salut), com a pas previ al càlcul de l'Índex d'igualtat de gènere. La metodologia utilitzada és l'establerta per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que permet comparar els indicadors de Catalunya amb la Unió Europea i amb els diferents països que la integren. L'estat d'avançament dels treballs d'aquesta estadística s'ha presentat en el 4t plenari de l'Observatori de la Igualtat de Gènere de l'Institut Català de les Dones.

L'any 2019 s'ha aprofundit en l'aprofitament estadístic dels registres administratius, dins del nou paradigma d'integració de la informació estadística i administrativa, en el marc del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

Pel que fa al Registre estadístic de població (REP), s'ha consolidat la implantació del Registre en la nova plataforma tecnològica. S'ha treballat en diverses actuacions per millorar la qualitat de les dades: s'ha perfeccionat el mètode de fusió per evitar enllaços incorrectes (falsos positius), s'ha integrat població que apareixia repetidament al Registre de població però que no estava present al Registre estadístic de població, i s'han detectat i depurat els duplicats.

Pel que fa al Sistema integrat de dades demogràfiques, l'any 2019 s'han actualitzat les taules de correspondències del Registre estadístic de població amb els registres estadístics especialitzats en l'àmbit educatiu (fitxers d'alumnes i centres educatius, universitaris i no universitaris). L'indicador territorial del nivell socioeconòmic de la població, calculat a partir del Sistema integrat, s'ha incorporat en algunes comandes d'investigadors de microdades anonimitzades com a variable proxy del territori. Dins del marc del Sistema integrat de dades demogràfiques, un altre projecte que s'ha iniciat és l'Estadística del coneixement del català, que s'elaborarà a partir de l'explotació de registres administratius. L'objectiu és continuar les sèries censals sobre el coneixement del català de la població, de les quals es disposa d'informació a Catalunya des del 1981.

L'estadística Estudis de la població té com a objectiu proporcionar informació anual del nivell d'instrucció i els estudis en curs de la població resident a Catalunya per a qualsevol detall territorial, fins i tot a nivell inframunicipal. L'any 2019 s'han enllaçat els registres estadístics especialitzats en l'àmbit educatiu amb el Registre estadístic de població, per determinar el nivell d'instrucció assolit per cada persona. A partir de les taules de correspondències entre les diferents classificacions, i establint criteris d'imputació, s'han traduït els valors de les diferents fonts a una classificació homogènia (classificació CCED-A adaptada). Els resultats d'aquesta estadística es publicaran l'any 2020.

En aplicació de l'objectiu d'utilitzar l'estadística oficial per a la recerca en ciències socials i l'avaluació i el millorament de les polítiques públiques, s'han atès peticions a mida amb finalitats científiques, sol·licitades per centres de recerca, relatives a microdades anonimitzades provinents de diverses fonts estadístiques.

En relació amb el Registre estadístic de territori (RET), s'ha avançat en la definició i els procediments del projecte tècnic. S'ha fet una prova dels procediments de geocodificació i validació de les adreces del Registre de població de tots els municipis de Catalunya. En aquesta, s'ha obtingut un 96% d'èxit en la geocodificació i en un 80% dels casos l'adreça vertical s'ha pogut validar amb la referència cadastral del bé immoble corresponent.

Els treballs per incorporar informació nova al Registre estadístic de territori s'han concretat en la geocodificació de la informació territorial de diferents registres, com ara el Registre estadístic d'alumnes no universitaris de Catalunya (REALC), el Registre estadístic de centres escolars (RECE) i una mostra del fitxer d'afiliació de la Tresoreria de la Seguretat Social. D'altra banda, s'ha desenvolupat una API per consumir els serveis web que proporciona el Model d'adreces de l'Administració General de l'Estat, per contrastar els resultats obtinguts en la validació de l'adreça vertical. Pel que fa als Sistemes de georeferenciació, s'ha dissenyat una eina amb llenguatge de programació SQL per avaluar el canvi interanual de les seccions censals en funció del canvi de les geometries. Els límits geogràfics de les seccions no són inamovibles (al contrari: és habitual que una secció censal es divideixi en dues, o que dues seccions censals es fusionin en una) i això fa que el mapa del seccionat canviï cada any.

La feina sobre el Registre estadístic de territori i els sistemes de georeferenciació ha donat lloc a dues ponències en congressos d'estadística oficial: una d'àmbit espanyol (Alcoi) i una d'àmbit internacional (Brussel·les).

Finalment, en el marc de la transferència de coneixements, des de l'Àrea de Població i Territori s'ha impulsat la formació interna en geoestadística i en el tractament de dades espacials (curs de 20 hores sobre el tractament de GDB amb POSTGRESQL/POSTGIS i el model SFSQL i explotació amb clients SIG, dut a terme al gener-febrer de 2019).