4. Estadístiques d'economia i societat

La producció d'estadístiques macroeconòmiques i socials durant l'any 2021 s'ha caracteritzat per les següents línies d'actuació:

• En l'àmbit de les macromagnituds econòmiques, els treballs de renovació, millora i consolidació dels processos de càlcul dels comptes anuals, trimestrals i territorials i la revisió dels models d'estimació del PIB a temps real que serveixen de base per a l'estimació del PIB trimestral.
• Realització dels treballs de camp de l'Enquesta de condicions de vida 2021 i publicació dels resultats de l'Enquesta de condicions de vida 2020, explotació de les dades relatives a l'Enquesta econòmica a centres i entitats dels serveis socials 2019, i inici del treball de camp de l'Enquesta del finançament i la despesa de l'ensenyament privat. Així mateix, s'ha iniciat el procés d'elaboració del projecte tècnic de l'Enquesta de l'ús del temps.

Pel que fa a les macromagnituds econòmiques, cal fer menció especial a la revisió dels models de sèries temporals subjacents a les estimacions del PIB trimestral, com a conseqüència del notable impacte que ha tingut la crisi sanitària de la covid-19 en els principals agregats econòmics. En concret, s'han realitzat exercicis de calibratge dels models per mirar de garantir la coherència de les estimacions dels components del PIB, tant d'oferta com de demanda, per tal de millorar la qualitat de les estimacions finalment obtingudes. Així mateix, s'ha procedit a una anàlisi acurada del comportament de les fonts estadístiques emprades per al càlcul del PIB trimestral tot realitzant els tractaments estadístics oportuns per garantir la coherència de les sèries, en un context especialment complex marcat pels efectes de la pandèmia en l'evolució dels principals indicadors econòmics.

En aquest sentit, cal tenir present l'especial rellevància d'aquest exercici de revisió i calibratge dels models de sèries temporals en les estimacions de l'avanç del PIB trimestral. L'objectiu de l'avanç del PIB trimestral és proporcionar informació de l'evolució de l'economia catalana amb el mínim retard possible respecte del trimestre de referència. Per aquest motiu, el càlcul de les macromagnituds utilitza fonts estadístiques que no cobreixen el període complet i que normalment no inclouen les dades corresponents al tercer mes del trimestre. Els models estadístics disponibles permeten habitualment generar prediccions per als períodes amb informació mancant, que són substituïdes per dades observades en l'estimació trimestral detallada que es publica quan tots els indicadors ja són disponibles (al voltant de 75 dies després de la fi del trimestre). En aquest context, els problemes actuals d'aquesta estimació són de dos tipus. D'una banda, l'obligació de redissenyar els mètodes de predicció dels indicadors absents per garantir que recullen adequadament la nova situació econòmica. De l'altra, la necessitat d'assumir una certa pèrdua en la qualitat d'algunes fonts estadístiques derivada per les circumstàncies de l'enquestació a famílies o empreses (EPA, enquestes turístiques) o una limitació parcial en la capacitat explicativa d'algunes fonts (per exemple, l'afiliació a la Seguretat Social degut a l'impacte de les mesures de política laboral amb la generalització dels ERTOs).

D'altra banda, cal destacar, en el marc dels Comptes econòmics anuals de Catalunya (CEAC), la participació de l'Idescat en el Grup de Treball de mètodes i fonts per a l'estimació de les branques industrials no manufactureres en els sistemes de comptes econòmics de l'INE i de les comunitats autònomes, del qual en formen part també els instituts d'estadística oficial d'Andalusia, Navarra, Galícia i Castella i Lleó, a més del mateix INE. L'objectiu d'aquest grup de treball és l'intercanvi d'experiències entre els instituts d'estadística que en formen part, així com l'anàlisi de les fonts estadístiques emprades, avaluant la possibilitat d'establir metodologies comunes i elaborar recomanacions per a la millora del càlcul de les principals macromagnituds econòmiques. La participació de l'Idescat dins d'aquest grup s'ha adreçat particularment a l'anàlisi de les fonts estadístiques del sector energètic i la revisió dels mètodes de càlcul per tal de millorar el càlcul de les principals variables econòmiques de Catalunya.

Finalment, en l'àmbit de les macromagnituds territorials cal destacar que l'Idescat ofereix resultats per al període 2016–2019, i enguany s'ha revisat els anys 2017–2018 per garantir la coherència amb els CEAC, oferint a més les estimacions de l'any 2019. A més, s'ha publicat el PIB i el PIB per habitant de l'any 2020 amb caràcter d'avanç per als municipis de més de 50.000 habitants.

En l'àmbit de les estadístiques socials, es destaca la realització de tres operacions de camp que presenten una especial rellevància:

1. Enquesta de condicions de vida 2021. Per sisè any consecutiu, l'Idescat (amb el suport del Departament de Drets Socials, posteriorment Departament de Drets Socials; de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) ha recollit la informació de l'ampliació de l'Enquesta de condicions de vida. Aquesta Enquesta està integrada dins les Estadístiques de la Unió Europea sobre la renda i condicions de vida (EU-SILC) i proporciona, entre d'altres, indicadors dels nivells de pobresa i de desigualtat de renda. Enguany l'enquesta s'ha realitzat per mitjans multicanal, s'ha reprès la presencialitat un cop superats els moments més crítics de la pandèmia de la covid-19 l'any 2020, i ha comptat amb una elevada participació especialment pel que fa al canal telemàtic.
2. Elaboració del projecte tècnic de l'Enquesta de l'ús del temps. S'han dut a terme els treballs de confecció dels qüestionaris i de disseny mostral. Per a l'elaboració final de la mostra s'han atès les peticions de l'Ajuntament de Barcelona per poder oferir resultats per a la ciutat de Barcelona i una agrupació de districtes, i s'ha tingut en consideració igualment l'interès en aquesta actuació per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un projecte que analitza, entre d'altres, els aspectes següents: l'estudi de l'ús del temps i les diferents alternatives, anàlisi de la dimensió de gènere i de l'impacte territorial, els diaris, les enquestes d'activitat, les experiències recents (nacionals i internacionals), entrevistes a experts i grups de recerca, les recomanacions i principals canvis d'Eurostat, propostes de contingut dels qüestionaris de la llar, individual i diari d'activitat i suggeriments sobre els àmbits territorials de recollida d'informació.
3. L'inici del treball de camp de l'Enquesta del finançament i la despesa de l'ensenyament privat (EFDE) 2020–2021. L'EFDE és una actuació estadística quinquennal que es desenvolupa en col·laboració amb l'INE i que pretén recollir la informació sobre l'estructura, activitat i situació econòmica dels centres d'ensenyament privat a Catalunya, tant pel que fa als centres universitaris com els no universitaris i escoles bressol. En el cas dels centres universitaris, a més, aquesta enquesta té caràcter censal. D'altra banda, convé assenyalar que la informació que ofereix aquesta enquesta ha de servir per atendre les demandes sobre el comportament del sector educatiu privat formulades per les diferents administracions públiques i organismes internacionals, com la Unió Europea i la Unesco. El curs de referència de l'enquesta en aquesta edició és el 2020–2021, tot i que s'ofereix l'opció que les dades econòmiques puguin estar referides a l'any 2020, per tal d'adaptar-se als diferents ritmes de comptabilitat dels centres. L'EFDE té com a marc de referència el Registre de centres del Departament d'Educació, pel que fa als centres no universitaris, i al Registre de centres universitaris del Departament de Recerca i Universitats. Les unitats d'anàlisi són centres d'ensenyament privat que cursen ensenyaments reglats o oficialment reconeguts. Es preveu la finalització del treball de camp de l'operació en el segon trimestre del 2022.

També es destaquen els treballs d'explotació de les dades obtingudes l'any precedent en relació amb l'Enquesta econòmica de serveis socials 2019. En aquest sentit, a partir de la informació obtinguda d'acord amb el treball de camp previ, s'ha procedit a l'explotació i preparació de les dades d'aquesta actuació estadística per a la seva difusió el primer trimestre del 2022, que recull informació sobre l'activitat i l'abast econòmic dels centres i entitats de serveis socials amb els objectius de proporcionar informació relativa als serveis que s'ofereixen i el personal ocupat en els diferents tipus de centres que conformen el sector dels serveis socials; de conèixer el volum econòmic de l'activitat, l'estructura de la despesa, el finançament i l'ocupació del conjunt del sector, i d'identificar els principals indicadors d'activitat dels establiments socials corresponents a les principals tipologies de serveis i establiments existents. Es tracta de la tercera edició d'aquesta actuació estadística, de la qual són responsables l'Idescat i el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.