4. Estadístiques d'economia i societat

La producció d'estadístiques macroeconòmiques i socials durant l'any 2022 s'ha caracteritzat per les següents línies d'actuació:

• En l'àmbit de les macromagnituds econòmiques, els treballs de renovació, millora i consolidació dels processos de càlcul dels comptes anuals, trimestrals i territorials i, especialment, l'actualització del Marc input-output de l'economia catalana (MIOC) 2016, així com l'inici del projecte tècnic del nou MIOC 2021.
• Pel que fa a les estadístiques socials, cal destacar l'explotació i publicació dels resultats de l'Enquesta del finançament i la despesa de l'ensenyament privat 2020–2021 i la publicació dels resultats de l'Enquesta de condicions de vida (ECV) 2021. Així mateix, enguany s'han realitzat els treballs de camp de l'ECV 2022 i s'han licitat els treballs de camp de l'ECV 2023. Per últim, convé destacar també la finalització del procés d'elaboració del projecte tècnic de l'Enquesta de l'ús del temps.
• En relació amb altres estadístiques oficials de l'àmbit d'economia i societat, convé destacar l'explotació i publicació de les dades del Cens agrari 2020 per a Catalunya.

Pel que fa a les macromagnituds econòmiques, cal fer menció especial a l'actualització del MIOC 2016, la publicació del qual s'ha dut a terme el mes de desembre d'enguany. A més, s'ha iniciat el disseny del projecte tècnic per a l'elaboració del MIOC 2021, la publicació dels resultats del qual es preveu per a l'any 2024, i que serà el primer a reflectir el canvi de base del Sistema europeu de comptes (SEC) 2021, seguint les directrius d'Eurostat i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

D'altra banda, cal destacar la consolidació del Grup de Treball de mètodes i fonts per a l'estimació de les branques industrials no manufactureres en els sistemes de comptes econòmics de l'INE i de les comunitats autònomes, en el marc dels Comptes econòmics anuals de Catalunya (CEAC), del qual en forma part activa l'Idescat, a banda d'altres instituts d'estadística oficial com són els d'Andalusia, Navarra, Galícia i Castella i Lleó, a més del mateix INE. L'objectiu d'aquest grup de treball és l'intercanvi d'experiències entre els instituts d'estadística que en formen part, així com l'anàlisi de les fonts estadístiques emprades, avaluant la possibilitat d'establir metodologies comunes i elaborar recomanacions per a la millora del càlcul de les principals macromagnituds econòmiques. La participació de l'Idescat dins d'aquest grup s'adreça particularment a l'anàlisi de les fonts estadístiques del sector energètic i la revisió dels mètodes de càlcul per tal de millorar el càlcul de les principals variables econòmiques de Catalunya, amb la finalitat de contribuir a la millora dels CEAC en un futur proper.

Un altre aspecte a destacar és que s'ha donat continuïtat a l'exercici de la millora metodològica en les estimacions de l'avanç del PIB trimestral, principalment pel que fa a la consolidació dels models de sèries temporals i a la revisió de les fonts emprades en el càlcul de les variables econòmiques. L'objectiu de l'avanç del PIB trimestral és proporcionar informació de l'evolució de l'economia catalana amb el mínim retard possible respecte del trimestre de referència. Per aquest motiu, el càlcul de les macromagnituds utilitza fonts estadístiques que no cobreixen el període complet i que normalment no inclouen les dades corresponents al tercer mes del trimestre. Els models estadístics disponibles permeten habitualment generar prediccions per als períodes amb informació mancant, que són substituïdes per dades observades en l'estimació trimestral detallada que es publica quan tots els indicadors ja són disponibles (al voltant de 75 dies després de la fi del trimestre).

Finalment, en l'àmbit de les macromagnituds territorials cal destacar que l'Idescat ofereix resultats per al període 2016–2019, i enguany s'ha revisat l'any 2018 per garantir la coherència amb els CEAC. A més, l'Idescat ha dut a terme les estimacions del PIB per a les comarques de Catalunya i Aran, els municipis més grans de 5.000 habitants i les capitals comarcals. Pel que fa al valor afegit brut (VAB), s'ha estimat amb un nivell de detall d'11 branques d'activitat econòmica per als municipis de més de 45.000 habitants i totes les comarques de Catalunya i Aran. Per als municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals es presenten els resultats del VAB per als grans sectors d'activitat econòmica (agricultura, indústria, construcció i serveis). A això cal afegir-hi que s'ofereixen dades avançades del PIB i del PIB per habitant dels municipis de més de 50.000 habitants.

En l'àmbit de les estadístiques socials, es destaca la realització de tres operacions de camp que presenten una especial rellevància:

1. L'explotació i publicació dels resultats de l'Enquesta del finançament i la despesa de l'ensenyament privat (EFDE) 2020–2021. L'EFDE és una actuació estadística quinquennal que es desenvolupa en col·laboració amb l'INE i que pretén recollir la informació sobre l'estructura, activitat i situació econòmica dels centres d'ensenyament privat a Catalunya, tant pel que fa als centres universitaris com als no universitaris i escoles bressol. En el cas dels centres universitaris, a més, aquesta enquesta té caràcter censal. D'altra banda, convé assenyalar que la informació que ofereix aquesta enquesta ha de servir per atendre les demandes sobre el comportament del sector educatiu privat formulades per les diferents administracions públiques i organismes internacionals, com la Unió Europea i la Unesco. El curs de referència de l'enquesta en aquesta edició és el 2020–2021, tot i que s'ofereix l'opció que les dades econòmiques puguin estar referides a l'any 2020, per tal d'adaptar-se als diferents ritmes de comptabilitat dels centres. L'EFDE té com a marc de referència el Registre de centres del Departament d'Educació, pel que fa als centres no universitaris, i al Registre de centres universitaris del Departament de Recerca i Universitats. Les unitats d'anàlisi són centres d'ensenyament privat que cursen ensenyaments reglats o oficialment reconeguts. El treball de camp de l'operació ha finalitzat el segon trimestre del 2022 i les dades s'han fet públiques al web de l'Idescat el 28 de novembre del 2022.
2. Enquesta de condicions de vida 2022. Per setè any consecutiu, l'Idescat (amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) ha recollit la informació de l'ampliació de l'Enquesta de condicions de vida. Aquesta Enquesta està integrada dins les Estadístiques de la Unió Europea sobre la renda i condicions de vida (EU-SILC) i proporciona, entre d'altres, indicadors dels nivells de pobresa i de desigualtat de renda. L'enquesta s'ha realitzat per mitjans multicanal, i ha comptat amb una elevada participació, especialment pel que fa al canal telemàtic. A més, cal tenir present que l'onada del 2022 s'emmarca en el panell que es va iniciar en l'ECV 2021, i que implica renovacions parcials de la mostra que es completaran i finalitzaran en l'onada del 2024.
3. Elaboració del projecte tècnic de l'Enquesta de l'ús del temps. S'han finalitzat els treballs de confecció dels qüestionaris i de disseny mostral. Per a l'elaboració final de la mostra s'han atès les peticions de l'Ajuntament de Barcelona per poder oferir resultats per a la ciutat de Barcelona i una agrupació de districtes, i s'ha tingut en consideració igualment l'interès en aquesta actuació per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un projecte que analitza, entre d'altres, els aspectes següents: l'estudi de l'ús del temps i les diferents alternatives, anàlisi de la dimensió de gènere i de l'impacte territorial, els diaris, les enquestes d'activitat, les experiències recents (nacionals i internacionals), entrevistes a experts i grups de recerca, les recomanacions i principals canvis d'Eurostat, propostes de contingut dels qüestionaris de la llar, individual i diari d'activitat i suggeriments sobre els àmbits territorials de recollida d'informació. Enguany s'ha finalitzat el projecte tècnic i s'han definit les etapes del futur treball de camp per a la seva realització.

Finalment, en el marc d'altres estadístiques d'economia i societat, cal destacar la publicació enguany dels resultats del Cens agrari de l'any 2020. El Cens agrari és una operació estadística decennal que permet obtenir informació desagregada territorialment per municipis, comarques, àmbits del Pla territorial, províncies i Catalunya. Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2020 s'estableixen dues enquestes per mostreig, la del 2023 i la del 2026. A partir de l'any 2009, l'INE és l'organisme responsable del Cens agrari en l'àmbit estatal. A Catalunya compta amb la col·laboració de l'Idescat i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, segons els convenis de col·laboració corresponents. En comparació amb censos anteriors, el Cens agrari 2020 és un cens innovador, perquè es basa en l'ús massiu de registres administratius, fet que permet incorporar diverses millores d'especial rellevància, concretament permet: disposar d'un directori censal d'explotacions agràries de més qualitat; reduir sensiblement la càrrega de resposta de les unitats informants; reduir aproximadament a la meitat els costos de realització del Cens si es comparen amb els del Cens de l'any 2009, i, finalment, permet disposar durant els propers anys d'un cens continu de les explotacions agrícoles que sol·liciten les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC).